GR11 Etapa 3: Lakaingaia – Elizondo

[English below]

Data: 03 Juliol 2019
Distància/desnivell: 22.3 km / (+722),(-963)

Temps en moviment: 5h 41'

Per fi hui eixim matí. A canvi, no he preparat bé la ruta del dia i no sé ben bé on pararem a dormir. Des de primera hora la boira i alguna gota despistada ens acompanyen mentre recorreguem un puja-i-baixa de pistes forestals relativament suau. El pes excessiu de la motxilla està essent devastador, fa que avançar siga més i més dur a mesura que anem acumulant kilòmetres. Elizondo és la pròxima ciutat a la ruta i té oficina de correus. Vaig fent llista a la llibreta de coses que enviaré a casa.

A l'altura del Collado de Ursumia, ens trobem amb els dos californians que estan fent l'HRP (Haute Randonée Pyrénéenne) . Són una parella d'uns 55 anys, experts en travesses de llarga durada que han decidit provar sort als Pirineus aquest any. Em conten que han fet, entre d’altres, la mítica PCT (Pacific Crest Trail); un “thru-hike” que recorre durant 4286 km l’oest dels Estats Units d’Amèrica des de Mèxic fins al Canadà. Seguim xarrant sobre les diferències i particularitats de les rutes de cadascú (el nostre GR11 i el seu HRP) davant d'un panell informatiu. Poc temps després ens diguem adéu i seguim fent via, cadascú al seu ritme.

A migdia, la meteorologia ens ha canviat per complet. Encara no hem dinat i fa una calor sufocant, el termòmetre del rellotge marca 36 °C. Tuca pateix caminant amb altes temperatures, ja porta la llengua completament fora mostrant les taques negres de més al fons de la llengua. Sara i jo ho anomenem com "bandera de cansament a nivell 3". La pujada al Collado Achuela acaba per esgotar-nos als dos i decidisc parar a descansar baix la incòmoda ombra d'un faig gegantesc. L'arbre està situat sobre un inclinat vessant de la muntanya, però encara ens aprofita per a tirar l'estoreta, dinar i recolzar-nos uns instants. Mentre descansem, he aprofitat per deixar la placa al Sol carregant bateries. Allà parat veig com van passant, castigats pel fuet de Llorenç, primer algunes persones soles, després dos xiques i finalment dos xics més.

Una vegada recuperats i ja amb més ànim, seguim fent camí. Al cap de poc arribem a una font situada a l'ombra. Al costat de la font estan dinant els últims dos xics que han passat abans pel costat del faig. Era el lloc perfecte per parar, llàstima no haver empentat un poquet més les forces i parar ací. Carregue totes les botelles amb aigua de la font i m'aparte per llavar la roba sentat a l'herba, a prop d'una casa de camp abandonada.

La parada la fem curta i de seguida estem caminant de nou. Estem a uns 9 km d'Elizondo, tot baixada. Mentre camine, comence a cavil·lar sobre la pernocta d'aquesta nit. La guia no indica cap lloc possible per muntar la tenda en el que ens queda fins a la ciutat. De baixada vaig mirant a banda i banda per tal de trobar el lloc adequat, però estem ja massa prop de la ciutat i no pinta massa bé.

Al cap de poc ens agafen per darrere els dos xics que estaven bevent i dinant a la font. M'agafe al seu ritme per xarrar amb ells de baixada. Són dos joves bascs, Aitor (mestre) i Aitor (metge) que estan aprofitant 20 dies de vacances per fer un tram del GR11 junts. Es dirigeixen a un alberg d'Elizondo on tenen reserva per dormir. Els conte que busque, de moment sense sort, un lloquet per dormir amb la tenda. Després de rumiar-ho uns instants, decideix provar sort a l'alberg i vore si accepten Tuca per dormir aquesta nit.

Continue amb els dos Aitors per una senda coberta per vegetació fins a arribar a Elizondo. Ja a la ciutat, ens desviem un poc del GR per anar a l'alberg que està a l'altra banda de la ciutat. En arribar, parle amb la xica que atén a la barra del bar i que fa les voltes de recepció. Si agafe una habitació privada per als 2, no tenen problema en què es quede Tuca.

Ja a l'habitació, escampe el material mullat per assecar-lo. Una dutxa calenta per primera vegada en dies i cap avall per trobar-nos amb els companys de ruta. Entre sidres, passem la vesprada al carrer contant-nos històries i planificant la ruta dels pròxims dies. Em comenten que el seu objectiu és aplegar a Benasc en poc més de dos setmanes. Abans de caure la nit ja ens hem esclafat un bon soparot. De tornada a l'habitació em pregunte si potser m'he rendit massa prompte. Em meresc el capritx de dormir en un llit i a cobert? Ens ho hem guanyat ja?

La calor i la humitat de la roba estesa no fan agradables l’estància. Tot i això, Tuca ja bufa ben a gust damunt de l’estoreta. Està decidit, demà eixirem més tard, esperarem que òbriguen Correus per enviar material a casa i reduir pes a la motxilla. La llista podria ser més llarga, però de moment se’n tornen la càmera, els objectius, la tetera i una mànega llarga. Ara ja si, a descansar. Bona nit Tuca.

Relive 'GR11 Etapa 3: Lakaingaia - Elizondo'

Relleu:

Descarrega el track en format GPX



English:

GR11 STAGE 3: LAKAINGAIA – ELIZONDO

Date: 03 July 2019

Distance/elevation: 22.3 km / (+722),(-963)
Time in motion: 5h 41'

At long last, we start hiking early in the morning. However, I have not prepared today’s route well and I do not know where we will stop to sleep. During the first hours, the fog and some misguided rain drops accompany us while we walk an easy up and down over forest tracks. The excessive weight of the backpack is becoming overwhelming, it makes progressing harder and harder as we accumulate kilometers. Elizondo is the next city on the route and it has a post office. I'm writing down on a notebook a list of things that I'll send back home.

Once we reach the Collado de Ursumia we encounter two Californians that are hiking the HRP (Haute Randonée Pyrénéenne). This 55-year old couple, experts in long-haul hikes, have decided to give it a try this year on the Pyrenees. They tell me that they have done, among others, the mythical PCT (Pacific Crest Trail); a thru-hike that covers 4286 km along the west coast of the United States of America from Mexico to Canada. We continue talking about the differences and particularities of each one’s routes (our GR11 and their HRP) standing in front of an information panel. A little bit later we say goodbye to each other and we start walking again, each one at their own pace.

At noon, the weather has changed completely. We haven’t had lunch yet and the heat is suffocating; the display of the wrist watch shows a temperature of 36 °C. Tuca suffers when walking under high temperatures, and her tongue is completely out. In fact, the last black spots on the back of the tongue can be seen perfectly. Sara and I call that a "tired level 3 flag”. The ascent to Collado Achuela ends up exhausting both of us and I decide to stop to rest under the uncomfortable shadow of a gigantic beech. The tree is located on a sloping hillside, but that is enough to sit on the sleeping mat to eat lunch and rest for a moment. While we were resting, I took advantage of the strong sun to charge batteries using the solar panel. From the shade, I can see people walking punished by the Sun’s whip; first some people alone, afterwards two girls and finally two guys more.

Once recovered and with more encouragement, we are back on the trail. Shortly after, we reach a fountain located in the shade. Next to the fountain, the last two guys that passed beside the beech are eating and enjoying a break. It was the perfect spot to stop; I regret to not having pushed myself a little bit more. In fact, I could have rested here better. I fill up all the bottles with water from the faucet and I step aside to wash the clothes sitting on the grass, near an abandoned country house.

The break has been really short; we are back on the hike in a blink. There are about 9 km more until Elizondo, downhill all the way. While walking, I start to think about tonight's place to sleep. The guidebook doesn't  indicate any possible wild camp sites between here and the city. Downhill, I am looking everywhere to find a good spot, but we are definitely too close to the city and it does not look good at all.

Soon after, we are caught by the two guys we left behind a little bit earlier. I need to speed up a bit to chat with them on our way down. They are two young Basques, Aitor (teacher) and Aitor (doctor) who are taking advantage of 20 days of vacations to complete a section of the GR11 together. They are heading to a hostel in Elizondo which they have already booked in advance. I tell them that I am looking for a place to sleep tonight with my tent, but I have had no luck so far. After thinking about it for a moment, I decide to give it a try at the hostel just in case they allow Tuca to sleep inside.

I continue downhill with the two Aitors on a path covered by vegetation until we reach Elizondo. Once in the city, we divert a little from the GR heading the hostel, since it is on the other side of the city. When arriving, I talk to the young girl who attends the bar and is also the receptionist. If I pay a private room for the two of us, there is no problem on Tuca staying.

I scatter the wet clothes all over the room. After a hot shower for the first time in days we go downstairs to meet our hike mates. Drinking cider, we spend the afternoon on the street chatting and planning the route for the next few days. They tell me that their goal is to arrive at Benasque in no more than two weeks. Before the night falls, we have already wolfed down a good dinner. Whilst going back to the room, I ask myself if I have given up too soon. Do I deserve the treat of sleeping under a proper roof in a bed? Have we already earned it?

The heat combined with  the humidity from the clothes does not make the stay pleasant at all. In spite of that, Tuca is already snoring comfortably on the mat. It is already decided; tomorrow we will start hiking later since we will have to wait until the post office opens. The list could be longer, but for the moment the camera, the lenses, a teapot and a long sleeved shirt will be packed and sent back home in order to reduce weight in the backpack. Now it is time to rest. Good night Tuca.