El Tossal de Benimordor

Després de preparar l'eixida com cal durant els dies anteriors, ha resultat un poc desastrosa. Al baixar de l'agullot ens desviàrem de la senda bona i acabàrem per un camí infernal de herbes punxoses de gran diversitat. Sort que Ramón ens va anar guiant fins, després de dues hores, acabar eixint pel camí que havíem començat a pujar. Oblidant-nos de les ferides que ens ha deixat a les cames i mans la baixada fins els cotxes, almenys per a mi, ha sigut una eixida divertida. El sol va estar present tota la jornada pegant amb la contundència habitual del juliol, per sort que anàvem ben preparats. Després de la dura batalla que havíem lliurat, passàrem per Vila-real per deixar Quelo i Joana i fer un refresquet a una geladeria.

El dimecres passat varem fer la ruta de reconeixement a les Agulles de Santa Àgueda per tal que l'eixida del dissabte siga un èxit. Guillem ens va guiar a Quelo i a mi, a tota velocitat per els senders i la cresta. Havíem començat a les 18:30 i se'ns feia de nit. El sol no va fer acte de presència i no patírem les seues bescollades, per contra teníem núvols i boira que pujava de la costa de Benicàssim, d'on provenia un remor dels concerts que s'estan celebrant al Fib aquesta setmana. Per recuperar forces barretes energètiques, té de Guillem i aigua, molta aigua. Finalment arribàrem al cotxe just a temps, amb claror. Una ruta curta però intensa, ací penge algunes fotos de Quelo i el track que he pujat al wikiloc.