Infern a les Agulles

Després de preparar l'eixida com cal durant els dies anteriors, ha resultat un poc desastrosa. Al baixar de l'agullot ens desviàrem de la senda bona i acabàrem per un camí infernal de herbes punxoses de gran diversitat. Sort que Ramón ens va anar guiant fins, després de dues hores, acabar eixint pel camí que havíem començat a pujar. Oblidant-nos de les ferides que ens ha deixat a les cames i mans la baixada fins els cotxes, almenys per a mi, ha sigut una eixida divertida. El sol va estar present tota la jornada pegant amb la contundència habitual del juliol, per sort que anàvem ben preparats. Després de la dura batalla que havíem lliurat, passàrem per Vila-real per deixar Quelo i Joana i fer un refresquet a una geladeria.