Entrades

A les portes de l'infern, allà on el verd d'ahir és el roig d'avuí i el negre de demà

Imatge
No, mai he pujat a la Colaita, i ara més que mai, em sap molt greu. Mai no podré vore els colors que tenia, ni la vida que allí habitava fa a penes unes poques hores. Aquesta setmana havíem pensat pujar el diumenge a la Colaita o a Matamón, alguna marxeta suau, per provar si s'havia recuperat el genoll de Quelo. Dijous es va declarar l'incendi, temíem que aquella zona quedara afectada. Ahir mateix veient l'imminent futur que li esperava a la Colaita, decidirem en uns pocs minuts fer una marxa nocturna i vore per on avançava el foc. Imprudents... En apropar-nos amb el cotxe, comprovàrem que s'havia complit el pitjor dels malsons, la Colaita estava en flames. Amb el cor encongit pujàrem el Quencall, el cim de la serra de Matamón, un poc més allunyat de la zona de perill. Companys del nostre camí foren el fum, la cendra i la calor (anormal per a les hores de la matinada que eren). Com sempre deixe el track i unes fotos, possiblement les més tristes que mai passaran pel ...

MTB: Arroyo Pedroche

Imatge
Creuar el riu varies vegades per dins l'aigua i banyar-me fins els ulls, pujar i baixar rampes per les sendes vora riu, discórrer entre túnels vegetals d'arbres i arbustos, botar, esquivar pedres, refer camí buscant la senda correcta, caure alguna que altra vegada, embrutar-me... hui he gaudit com un xiquet.

Mondúver

Imatge
Aquest cap de setmana hem pujat el Mondúver aprofitant que comença a fer bon solet. Hem deixat el cotxe al pàrquing del centre d'interpretació ambiental de la Drova. Ascensió de per la senda del Parpalló passant pel coll de Rafela (part amb forts vents), i finalment arribada al cim del Monduver. Dinaret i baixada per la mateixa ruta. Ja anava fent falta un dia de muntanya amb la meua xiqueta. Com sempre, deixe el track i fotos (en breus).

Himne a Benimodo

Benimodo el blanc, bell com jardí en flor, poble alegre i franc, per tu glat mon cor! Front l'altívol Matamon, enmig l'horta que somriu, Benimodo és purna d'or, d'amor i de fe caliu. Poble blanc, meravellós, de nostra raça bressol, voltat d'eternes verdors, de cel blau i llum de sol. Poble d'artesans i d'artistes, de fruites i gaies flors, de les fadrines boniques, i dels homes llauradors. Poble que lluita i treballa, i és de València l'encís, poble que riu i que canta, i és com un bell paradís, Paradís incomparable, el més clar i bell del món, perla enmig d'un verd paisatge front l'altívol Matamon. Benimodo, enfonsa l'eina, i deixa en la terra imprès, un cant d'amor i de vida, de treball i de progrés! Benimodo el blanc, bell com jardí en flor, poble alegre i franc, per tu glat mon cor! Música: Josep Maria Parejas i Machí Lletra: Enric Duran i Tortajada I...

BTT: Carlet - Tous

Dissabte amb Borràs i Butaka, ruta tranquileta de Carlet a Tous amb esmorçar inclòs.

4a Marxa Intercomarcal pels Païssos Catalans

Imatge
Per segon any he participat en aquesta marxa organitzada pel Grup de Muntanya "Viarany" i realitzada a les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida. Dissabte de matí Gabi i jo deixàrem el cotxe a Montaverner per agafar el tren en direcció a Alcoi, reunint-nos amb Quelo, Bea i la resta del grup. Eixirem des d'Alcoi pujant per l'impressionant barranc del Cint vetlat per alguns voltors i coronàrem el cim més alt de la Mariola, el Montcabrer amb 1390 metres d'alçada. Baixàrem cap a la cava arquejada i dinàrem al refugi on gaudirem del cant apassionat dels gripaus (o renocs com diu Quelo), que estàven a un toll pròxim. En concret eren gripau corredor i gripauet puntejat ( Epidalea calamita i Pelodytes punctatus respectivament). Després de dinar, la major part del grup va decidir continuar per vore la resta de caves. Però després de repensar-ho, Gabi i jo baixàrem, junt a l'altra part del grup, per la senda curta directament a l'Alberg ...

BTT: La Parra - gitana/fideu - la Llacuna - Pajarita - embassament - Tous - Benimodo

Aquest dissabte hem anat Jose i jo a fer una volta de 60km similar a la de la marxa de BTT de Benimodo al 2009. Hem modificat un poc el recorregut per arribar a Tous i poder comprar aigua al bar. Per a que anem a mentir, ho hem passat mal, la falta d'aigua, les picades d'abelles, la roda punxada al baixar per el port de Tous... En fi, una eixida no massa agradable, però que de segur que gaudirem quan estem més preparats físicament.