El Tossal de Benimordor

[English below] Data: 03 Juliol 2019 Distància/desnivell: 22.3 km / (+722),(-963) Temps en moviment:  5 h 41' Per fi hui eixim matí. A canvi, no he preparat bé la ruta del dia i no sé ben bé on pararem a dormir. Des de primera hora la boira i alguna gota despistada ens acompanyen mentre recorreguem un puja-i-baixa de pistes forestals relativament suau. El pes excessiu de la motxilla està essent devastador, fa que avançar siga més i més dur a mesura que anem acumulant kilòmetres. Elizondo és la pròxima ciutat a la ruta i té oficina de correus. Vaig fent llista a la llibreta de coses que enviaré a casa. A l'altura del Collado de Ursumia, ens trobem amb els dos californians que estan fent l'HRP (Haute Randonée Pyrénéenne) . Són una parella d'uns 55 anys, experts en travesses de llarga durada que han decidit provar sort als Pirineus aquest any. Em conten que han fet, entre d’altres, la mítica PCT (Pacific Crest Trail); un “thru-hike” que recorre durant

[English below ] Data: 02 Juliol 2019 Distància/desnivell: 27.4 km / (+1035),(-1057) Temps en moviment: 7h 29' La nit ha passat amb calma. S'escolta la pluja des de dins de la tenda. Hui caldrà tornar a desmuntar en banyat. Ens posem a caminar tard, cap a les 10 del matí. Avancem alguns kilòmetres en solitari per pistes forestals dins del parc natural Aiako Harria (Peñas de Aia). En passar l'embassament de San Antón (Endara) ens trobem un foraster que vol fer el GR11 complet en 25 dies, porta bon ritme i no tarda a perdre'ns de vista. Mentre anàvem sols per les pistes he estat practicant amb Tuca algunes ordres d'obediència bàsica i la veritat, no ha anat gens malament. He aconseguit que vaja darrere de mi quan li ho demane. Va acostumant-se a ovelles, cavalls i vaques; però sempre guardant les distàncies. Si les ovelles se'ns acosten massa, els lladra. Als gossos que ens trobem al camí i són del lloc, no els diu res; són gossos mo

[English below] Data: 1 Juliol 2019 Distància/desnivell: 28.3 km / (+870),(-847) Temps en moviment: 8h 08' Òbric els ulls i escolte la pluja que continua caiguent sense donar-nos treva. S'ha passat tota la nit plovent. Desdejune ràpidament sense eixir de la tenda. Desmunte i guarde la tenda mullada dins d'una bossa de plàstic per no comprometre la resta de material o el menjar. Comencem a caminar de pujada entre una boira densa. Unes ovelles al mig de la senda sorprenen Tuca. Els lladra mentre elles abandonen la senda sense massa urgència. En arribar dalt, em done compte que allà hi havia millors zones per acampar. Està tot més pla i sense vegetació. No em recree massa al cim, no fa dia i estic desitjant arribar al far del cap d'Higuer, on comença oficialment la senda pirenaica GR11. Baixem per una pista forestal entre pins a la vora del mar fins a arribar al far. Veig el càmping; encara no és la una del migdia, parem ací ja? La següent zona on podré planta

[  English below ] Data: 30 Juny 2019 Distància/desnivell: 5.9 km / (+409),(-51) Temps en moviment: 1h 31' Sort que hem trobat una veterinària que acceptara pujar-nos a Tuca i a mi amb Blablacar des de València cap a Donosti. Ana ha sigut molt amable i ens ha estalviat haver de creuar la ria de Pasaia amb llanxa motora o fer caminant un tram innecessari pel port. Baixem del cotxe, la frescor i l'humitat ens reben al País Basc mentre ens acomiadem d'Ana a Pasai Donibane (San Juan), un poc més a l'oest de San Sebastián. Són les 20:30, em penje la motxilla carregada fins els topes amb uns absurds 28kg i comencem a caminar per la carretera que ens acosta al Jaizkibel. Tenim escassament dos hores de llum per davant i la incertesa de no saber on dormirem hui. Una situació que en altres circumstàncies podria intranquil·litzar-me; però que al estar enfornant amb la mentalitat de l'aventura, m'excita. Ja dalt del massís del Jaizkibel, cam

Després d'una llarga temporada sense publicar res per ací, hui m'abellia escriure. Anava a fer mal temps, molt de fred i vent. Però finalment ens hem fet avant, equipats adequadament i amb les bicis de carretera de prèstec, el diumenge de matí Sara i jo hem eixit xino xano cap a Alberic. Des de Benimodo, pel camí vell que va a l'Alcúdia i girant a l'altura del riu sec, hem seguit la Sèquia Real del Xúquer. El camí que va al costat de la Sèquia està ben asfaltat i l'absència de transit ens ha permès gaudir de la tranquil·litat d'un dia que no ens esperàvem. Un poc de fred, si, però els rajos de sol ens han calfat el cos des de l'eixida fins el final. Dona gust passejar en un dia com el que ens ha fet, escoltant i veient de quan en quan algun cua-roja fumada acostar-se a l'aigua, xoriguers fent l'àngel als camps pròxims... Hem descansat un ratet a la muntanyeta d'Alberic, i hem tornat pel mateix camí cap a casa. Al final acabarà agradant-me la sua

Hui, Quelo i jo hem ascendit de nou a l'alt del Quencall. Les fotos parlen per si mateixes. Se'ns han cremat els records, és molt trist. Deixe el track com sempre.